Tant de Bread&Butter i demés aplecs fashionistes a la capital catalana, per acabar veient això. De debò que espero que aquesta peça no la venguin mai...
diumenge, 12 d’octubre del 2008
dissabte, 4 d’octubre del 2008
diumenge, 28 de setembre del 2008
Catch-22
Vaig acabar fa ben poc Catch-22 de Joseph Heller. És un llibre que m'ha sorprès per partida doble. O més aviat triple.
Primer, perquè pensava que aquest tipus de retrats alhora punyents i irreals sobre l'absurd de la guerra eren propis del cinema de Vietnam (el llibre fou publicat el 1960 i l'acció transcorre durant la 2a Guerra Mundial).
Segon, pel peculiar món de Catch-22, ple de paradoxes, metàfores, surrealisme i, evidentment, molt d'absurd.
Finalment, per la lògica irrebatible del caràcter principal, Yossarian, que viu aterrit perquè hi ha gent que el vol matar. I quina altra preocupació pot tenir una persona que no hagi perdut el cap quan es troba al bell mig d'una guerra?
Primer, perquè pensava que aquest tipus de retrats alhora punyents i irreals sobre l'absurd de la guerra eren propis del cinema de Vietnam (el llibre fou publicat el 1960 i l'acció transcorre durant la 2a Guerra Mundial).
Segon, pel peculiar món de Catch-22, ple de paradoxes, metàfores, surrealisme i, evidentment, molt d'absurd.
Finalment, per la lògica irrebatible del caràcter principal, Yossarian, que viu aterrit perquè hi ha gent que el vol matar. I quina altra preocupació pot tenir una persona que no hagi perdut el cap quan es troba al bell mig d'una guerra?
divendres, 26 de setembre del 2008
Freedom
Necessites millorar la teva productivitat i no saps pas com? Pots provar d'empaperar l'ordinador de post-its que et recordin constantment que tens coses importants a fer. O recórrer a complicades tècniques new-age ideades per autèntics sonats.
dimarts, 16 de setembre del 2008
El bitxo del dubstep
L'últim crit junt amb el neofolk (gràcies dr. Fu ;)) és el dubstep, parent no gaire llunyà del drum'n'bass i el hip-hop. Si el principal focus de creació per a aquest gènere és Londres, i el seu gran messies és Burial, llavors London Zoo de The Bug podria ser l'equivalent per al dubstep del que va ser The Prodigy per al "big beat" techno de fa deu anys; més potent, més agressiu, més descarat.
Apa, ara ja podeu a molestar les yayes de l'escala amb el baix inclement d'aquest disc.
Apa, ara ja podeu a molestar les yayes de l'escala amb el baix inclement d'aquest disc.
dijous, 24 d’abril del 2008
Destroyer - Trouble in Dreams
Sempre havia pensat que els New Pornographers eren tant encantadors com inofensius. Quina sorpresa que estiguin tant relacionats amb un tal Dan Bejar que firma com a Destroyer un disc titulat "Trouble in Dreams". Com resistir-se a un disc que comença amb "Ok fine, even the sky looks like wine"?
dilluns, 31 de març del 2008
La conquesta de l'univers
S'ha explorat un nou tros de La Galàxia. Seguint la gloriosa tradició d'altres pioners de l'espai com Mercury Rev o Grandaddy, els californians Seventeen Evergreen han posat peu en un grapat de planetes desconeguts fins ara per als humans. Allà han tingut el privilegi d'entrar en contacte amb noves formes de vida . Què fascinant la vida de l'heroi interestel·lar!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)