Cap d'any

Si he de celebrar cap d'any que sigui amb un homenatge a totes les hores malgastades i les oportunitats perdudes: Em faré un collaret amb el queixal del seny que em van treure, el mòbil que em van robar i les plantes de la terrassa que se'm van morir. El lluiré durant tota la nit i més enllà de la matinada, fins que arreplegui altres fragments amb els que empolainar-me. Un altre any de bocins i pedaços. Salut i bon any nou! :)

Mulholland Drive

No és fàcil entendre aquesta pel·lícula de David Lynch. De fet veure-la per primer cop sense entendre absolutament res és preu obligat per a obrir la particular caixa d'aquest film. Un cop oberta, preferiblement amb una mica d'ajuda, la desoladora història de Diane/Betty es desplega meravellosament amb tota riquesa de detalls. És llavors que s'entén perquè la imatge a l'escena final on els rostres somrients de Betty i Rita apareixen sobre les llums de Los Angeles és tant perfectament trista.

Un souvenir a recordar

Jo sóc d'aquells que als grups locals els dono el prejudici del dubte. No he entès mai per quins set dimonis hauria d'escoltar grups d'aquí (o aprop) quan aquest món tant gran ens dóna tant on triar.

Precisament per aquest motiu quan un grup com Souvenir aconsegueix fer-se un lloc a la meva biblioteca musical no hi ha dubte que és perque s'ho ha guanyat a pols. Electropop elegant de Pamplona que funciona al contrari que tot el pastitx que ha generat aquest gènere durant els últims anys: enlloc de ser fàcil, immediat i cansar al cap de poques audicions, 64 sedueix lentament amb cada nova oportunitat que se li otorga.

Rooibos

Des de fa incomptables anys a sudàfrica utilitzen les fulles i flors d'un arbust vermell per fer-ne una infusió de tons rovellosos. Els immigrants holandesos varen anomenar la planta rooibos (arbust vermell) i amb aquest nom s'ha fet coneguda a Europa. A més de ser ric en antioxidants el rooibos (algú sap com s'ecriu en català?) no té cafeïna i amb prou feines teïna, pel que és perfecte per als vespres després de sopar.

Els contes de Poe

Acabo de llegir els contes de Edgar Allan Poe a The Fall of the House of Usher and Other Writings. Ha estat un exercici de nostàlgia tornar a visitar, aquest cop en la seva llengua original, els relats que vaig descobrir a la traducció castellana editada per Anaya. En l'edició anglesa tant sols hi he trobat a faltar les fantàstiques il·lustracions de Harry Clarke.

Flickr fa de les càmeres digitals quelcom passé

Ahir a la nit vaig tenir el privilegi d'assistir a un excel·lent concert de Thurston Moore al no menys impressionant Auditori del Fòrum. El concert va acabar a les 23:30 i avui a les 12:00 ja hi havia les primeres fotos del concert penjades al Flickr. Talment com si les hagués tirat jo mateix. 3,2,1, les càmeres digitals ja estan passades de moda.