Cap d'any

Si he de celebrar cap d'any que sigui amb un homenatge a totes les hores malgastades i les oportunitats perdudes: Em faré un collaret amb el queixal del seny que em van treure, el mòbil que em van robar i les plantes de la terrassa que se'm van morir. El lluiré durant tota la nit i més enllà de la matinada, fins que arreplegui altres fragments amb els que empolainar-me. Un altre any de bocins i pedaços. Salut i bon any nou! :)

Mulholland Drive

No és fàcil entendre aquesta pel·lícula de David Lynch. De fet veure-la per primer cop sense entendre absolutament res és preu obligat per a obrir la particular caixa d'aquest film. Un cop oberta, preferiblement amb una mica d'ajuda, la desoladora història de Diane/Betty es desplega meravellosament amb tota riquesa de detalls. És llavors que s'entén perquè la imatge a l'escena final on els rostres somrients de Betty i Rita apareixen sobre les llums de Los Angeles és tant perfectament trista.

Un souvenir a recordar

Jo sóc d'aquells que als grups locals els dono el prejudici del dubte. No he entès mai per quins set dimonis hauria d'escoltar grups d'aquí (o aprop) quan aquest món tant gran ens dóna tant on triar.

Precisament per aquest motiu quan un grup com Souvenir aconsegueix fer-se un lloc a la meva biblioteca musical no hi ha dubte que és perque s'ho ha guanyat a pols. Electropop elegant de Pamplona que funciona al contrari que tot el pastitx que ha generat aquest gènere durant els últims anys: enlloc de ser fàcil, immediat i cansar al cap de poques audicions, 64 sedueix lentament amb cada nova oportunitat que se li otorga.

Rooibos

Des de fa incomptables anys a sudàfrica utilitzen les fulles i flors d'un arbust vermell per fer-ne una infusió de tons rovellosos. Els immigrants holandesos varen anomenar la planta rooibos (arbust vermell) i amb aquest nom s'ha fet coneguda a Europa. A més de ser ric en antioxidants el rooibos (algú sap com s'ecriu en català?) no té cafeïna i amb prou feines teïna, pel que és perfecte per als vespres després de sopar.

Els contes de Poe

Acabo de llegir els contes de Edgar Allan Poe a The Fall of the House of Usher and Other Writings. Ha estat un exercici de nostàlgia tornar a visitar, aquest cop en la seva llengua original, els relats que vaig descobrir a la traducció castellana editada per Anaya. En l'edició anglesa tant sols hi he trobat a faltar les fantàstiques il·lustracions de Harry Clarke.

Flickr fa de les càmeres digitals quelcom passé

Ahir a la nit vaig tenir el privilegi d'assistir a un excel·lent concert de Thurston Moore al no menys impressionant Auditori del Fòrum. El concert va acabar a les 23:30 i avui a les 12:00 ja hi havia les primeres fotos del concert penjades al Flickr. Talment com si les hagués tirat jo mateix. 3,2,1, les càmeres digitals ja estan passades de moda.

Música del moment

De vegades tens la sensació que amb certa música it doesn't get much better than this. Tot i saber que sempre hi ha lloc per a la millora, la sensació pot significar que aquesta música no podria ser millor per al moment en que t'has trobat amb ella. I això és exactament el que em passa amb Stereolab des de fa 10 anys.

Banksy

Banksy és un anglès anònim que practica el que alguns anomenen art vandàlic. Els seus graffitis es poden trobar en ciutats de tot el món, Barcelona inclosa, encara que el que més fama li ha aportat han estat les seves accions penjant quadres subvertits -versions modificades d'obres existents- en prestigiosos museus. En més d'un cas els quadres han estat penjant durant dies o inclús setmanes abans ningú s'ha adonat de la treta.

Ara bé, sembla que aquest cop ha estat el propi Banksy la víctima. I és que cada dia costa més ser anònim...

El poder de seducció dels smileys

El Príncep de la Seducció no aconseguia desfer a Sucre en la vida real però la fonia ben fosa amagat darrere l'aparentment inocent somriure d'un smiley:

Una parella es divorcia al descobrir que flirtejaven entre ells a la xarxa

Vist el sex-appeal dels nostres amiguets grocs he decidit mostrar la meva autèntica cara aviam si jo també em converteixo en un Casanova virtual:

3 minuts 25 segons amb elfs i hippies

D'un temps ençà que escolto a artistes nord-americans com Joanna Newsom, Lavender Diamond, White Magic o Devendra Banhart. Tots ells formen part d'un nou corrent musical conegut amb varis noms com New Weird America, freak folk o folk psicodèlic. També se'ls podria anomenar colla de yankees hipiosos i tarats.

Per sort en aquests temps postmoderns que corren puc ballar al seu so sense necessitat de prendre'm seriosament el que diuen, deixar-me barba o creure que canviaran el món. Open You Heart, i un cop acabada la cançó, si vols, tornada al cinisme habitual.

BAM!

Amb les festes de la Mercè s'acaba la temporada de festivals a l'aire lliure. Suposo que després del BAM ja no podré fer fotos com aquesta mentre escoltava tot assegut a la fresca Colorado de Grizzly Bear:


O aquesta de la que no recordo el concert ni el festival, però per raons òbvies, sí del lloc ;)

El gat

Anava a titular aquest post ‘El meu gat’. Però els gats no tenen amo i aquest encara menys. Tot sovint, mentres traço cercles al meu jardí armat amb un rasclet, el gat apareix de sobte i en plena embranzida recorre el jardí d’extrem a extrem tot aixecant un núvol de grava i cercles trencats. Llavors, des de dalt del mur, amb la cua aixecada i els ulls oberts com dues taronjes, em fita desafiant.

Jo arronso les espatlles i, baixant la mirada, començo a refer les formes que ell ha perturbat. Bé que ho sap el gat que hauria d’enfilar-me al mur i anar-me’n amb ell a recórrer terrats i teulades. Hi va haver un temps en que no feia fàstics a un bon caos de línees rectes i trencades. Però fins a nova notícia aquesta és època per a cercles tancats, girant amb perfecció sobre si mateixos.

El gat es diu, evidentment, Turbo.

Cat Power - The Greatest

És un complet misteri per a mi com s'ho fa Charlyn Marshall per ser una noia amb aspecte de no haver trencat mai un plat que fa música folk plena d'encant, i alhora haver estat una autèntica bèstia en el seu estil de vida. A The Greatest potser no s'hi troba la resposta, però sens dubte hi ha un bon grapat de cançons fantàstiques.

Els perills de l'aviació moderna

En el meu últim viatge amb avió, després que l'aeronau restés inmovilitzada a la pista de El Prat durant una bona estona, el capità va anunciar que el retard es devia a que ell i part de la tripulació havien hagut de carregar les maletes a l'avió ells mateixos. En el moment vaig pensar que allò, a més d'insòlit, desmitificava la professió de pilot una mica més, tal i com ho havien fet en el passat les companyies de baix cost i els hostessos grassos amb problemes de calvície.

Ara bé, després de saber que poden haver d'enfrontar-se amb fauna salvatge ja començo a imaginar-me els pilots com els Indiana Jones de l'aviació moderna.

Bill Murray detingut

Bill Murray, principal actor de la millor pel.lícula de tots els temps, ha estat arrestat per conduir begut un cotxet elèctric de golf pel centre d'Estocolm. Tot i que no puc donar suport a la conducció amb alcohol a les venes, imaginar-se a l'actor feliçment assegut en el seu cotxet de golf tot passejant pel centre de la capital escandinava és impagable. Em pregunto si aquest cop també l'acompanyava el seu vell company d'aventures:

Morning Star - My Place In The Dust

Aquest disc és un favorit meu des de fa uns quants anys. A més de la música elegant, tranquila i melancòlica té el valor afegit de ser el producte d'un músic de Bristol, ciutat on vaig viure durant quatre anys. Benvinguts al món de Jesse Jackson.

Somriu, ets a Facebook!

La web és tant jove que tot just comença a descobrir la mort. En la majoria de xarxes socials com MySpace i Facebook milers de perfils d'usuaris mostren cares somrients, llistats inacabables d'amics i una mitja d'edat notablement baixa.

Quan una persona mor en el món real, les seves pàgines, blogs, etc. segueixen disponibles com si res hagués passat. Amb tot començen a aparèixer els primers llocs on es traça el macabre mapa de les rutes de la mort sobre la web.

Hòsties per una mica de pau i dignitat

Unes dones de l'Afganistan han aconseguit el suport d'un grup pacifista per enfundar-se guants de boxa i emprendre-la a mastegots entre elles. Una d'elles declara "lluitar per acabar amb la guerra". Fot-li ben fort!

Leche Pascual, l'imperi del mal

No, no ho dic per aquella polèmica de fa uns anys sobre el iogurt i la llet catalana. Em refereixo als seus anuncis amb famílies estil Médico de Família i plens de banalitat. Per exemple, us enrecordeu d'aquest?

Sobre bocins i pedaços

Obro aquest blog, ara que sembla que tothom en té un, per anar afegint-hi bocins i pedaços aviam si aconsegueixo crear un collage o mosaic ben bonic.

Salutacions des de Dalt la Vila!