dissabte, 29 de desembre del 2007

Mulholland Drive

No és fàcil entendre aquesta pel·lícula de David Lynch. De fet veure-la per primer cop sense entendre absolutament res és preu obligat per a obrir la particular caixa d'aquest film. Un cop oberta, preferiblement amb una mica d'ajuda, la desoladora història de Diane/Betty es desplega meravellosament amb tota riquesa de detalls. És llavors que s'entén perquè la imatge a l'escena final on els rostres somrients de Betty i Rita apareixen sobre les llums de Los Angeles és tant perfectament trista.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

4 comentaris:

  1. Anònim30 de desembre del 2007, a les 4:39

    Vista una, vistes totes, sempre van del mateix :p

    apa! bon any nou!!

    ResponElimina
  2. Anna30 de desembre del 2007, a les 5:15

    Doncs jo no l'he vista! :$
    Que passis un bon començament d'any!
    Ens veiem aviat**

    ResponElimina
  3. Gerard30 de desembre del 2007, a les 7:53

    És bona, i de fet molt menys enrevessada del que sembla. Feliç any nou! :)

    ResponElimina
  4. Fu30 de desembre del 2007, a les 11:18

    :D M'encanta. I sí, no és tan complicada.

    Curiosament, avui estava pensant en tornar-la a veure... :)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)