Catch-22

Vaig acabar fa ben poc Catch-22 de Joseph Heller. És un llibre que m'ha sorprès per partida doble. O més aviat triple.

Primer, perquè pensava que aquest tipus de retrats alhora punyents i irreals sobre l'absurd de la guerra eren propis del cinema de Vietnam (el llibre fou publicat el 1960 i l'acció transcorre durant la 2a Guerra Mundial).

Segon, pel peculiar món de Catch-22, ple de paradoxes, metàfores, surrealisme i, evidentment, molt d'absurd.

Finalment, per la lògica irrebatible del caràcter principal, Yossarian, que viu aterrit perquè hi ha gent que el vol matar. I quina altra preocupació pot tenir una persona que no hagi perdut el cap quan es troba al bell mig d'una guerra?

Freedom

Necessites millorar la teva productivitat i no saps pas com? Pots provar d'empaperar l'ordinador de post-its que et recordin constantment que tens coses importants a fer. O recórrer a complicades tècniques new-age ideades per autèntics sonats. 

O pots instal·lar aquest programa i fer-lo servir de tant en tant. 

 

El bitxo del dubstep

L'últim crit junt amb el neofolk (gràcies dr. Fu ;)) és el dubstep, parent no gaire llunyà del drum'n'bass i el hip-hop. Si el principal focus de creació per a aquest gènere és Londres, i el seu gran messies és Burial, llavors London Zoo de The Bug podria ser l'equivalent per al dubstep del que va ser The Prodigy per al "big beat" techno de fa deu anys; més potent, més agressiu, més descarat.

Apa, ara ja podeu a molestar les yayes de l'escala amb el baix inclement d'aquest disc.