N'hi ha que neixen estrellats

Tant de Bread&Butter i demés aplecs fashionistes a la capital catalana, per acabar veient això. De debò que espero que aquesta peça no la venguin mai...

Road to Nowhere

Encara que sembli mentida, existeix...

Catch-22

Vaig acabar fa ben poc Catch-22 de Joseph Heller. És un llibre que m'ha sorprès per partida doble. O més aviat triple.

Primer, perquè pensava que aquest tipus de retrats alhora punyents i irreals sobre l'absurd de la guerra eren propis del cinema de Vietnam (el llibre fou publicat el 1960 i l'acció transcorre durant la 2a Guerra Mundial).

Segon, pel peculiar món de Catch-22, ple de paradoxes, metàfores, surrealisme i, evidentment, molt d'absurd.

Finalment, per la lògica irrebatible del caràcter principal, Yossarian, que viu aterrit perquè hi ha gent que el vol matar. I quina altra preocupació pot tenir una persona que no hagi perdut el cap quan es troba al bell mig d'una guerra?

Freedom

Necessites millorar la teva productivitat i no saps pas com? Pots provar d'empaperar l'ordinador de post-its que et recordin constantment que tens coses importants a fer. O recórrer a complicades tècniques new-age ideades per autèntics sonats. 

O pots instal·lar aquest programa i fer-lo servir de tant en tant. 

 

El bitxo del dubstep

L'últim crit junt amb el neofolk (gràcies dr. Fu ;)) és el dubstep, parent no gaire llunyà del drum'n'bass i el hip-hop. Si el principal focus de creació per a aquest gènere és Londres, i el seu gran messies és Burial, llavors London Zoo de The Bug podria ser l'equivalent per al dubstep del que va ser The Prodigy per al "big beat" techno de fa deu anys; més potent, més agressiu, més descarat.

Apa, ara ja podeu a molestar les yayes de l'escala amb el baix inclement d'aquest disc.

Destroyer - Trouble in Dreams

Sempre havia pensat que els New Pornographers eren tant encantadors com inofensius. Quina sorpresa que estiguin tant relacionats amb un tal Dan Bejar que firma com a Destroyer un disc titulat "Trouble in Dreams". Com resistir-se a un disc que comença amb "Ok fine, even the sky looks like wine"?

La conquesta de l'univers

S'ha explorat un nou tros de La Galàxia. Seguint la gloriosa tradició d'altres pioners de l'espai com Mercury Rev o Grandaddy, els californians Seventeen Evergreen han posat peu en un grapat de planetes desconeguts fins ara per als humans. Allà han tingut el privilegi d'entrar en contacte amb noves formes de vida . Què fascinant la vida de l'heroi interestel·lar!

El nou ambaixador cultural del Japó

(Traduït de l'anglès:) El ministre d'exterior japonès Masahijo Komura ha posat per als fotògrafs amb el popular personatge de manga Doraemon, qui serà el principal promotor de la cultura pop japonesa arreu del món.


Enhorabona Doraemon!

Threads

El cinema de catàstrofes és ple de... catàstrofes. En canvi a algunes pel·lícules no els fa falta efectes especials per impressionar.

Art innocent

Recordeu quan de nens podieu passar hores perseguint detalls en la il·lustració d'un llibre? A algú se li va acudir buscar a un noi amb ulleres i jersei a ratlles. D'altres exposen en galeries d'art.

Tiga

Tant sols un quebequès que va passar la seva infantesa viatjant amb el seu pare dj per llocs com ara Goa podia més tard cultivar una estètica kitsch-gay tot ajudant a definir com sonen els 00's a base de remescles de Public Enemy, Felix da Housecat i Soulwax.

Kindle vs Nabaztag

És blanc, és wireless i és d'Amazon. Però serveix per a alguna cosa?



És blanc, és wireless i no serveix per a res. En vull un ja!

Bocins musicals

D'on treuen la inspiració James Murphy o els nois de !!!? De les rareses sorprenentment ballables que podem trobar a Disco Not Disco. Atenció al subtítol que li han posat, no té desperdici: Post Punk, Electro & Leftfield Disco Classics 1974-1986.

Aprofitant que Silver Jews ens vistaran al Primavera d'aquest any, recordar que Pavement i Stephen Malkmus continuen sent una part important del llegat musical dels 90.

El suec Axel Willner acaba de treue l'EP The Sound of Light. És minimal i és techno, avisats esteu.

Grizzly Bear també ha publicat un EP, Friend. Inclou una curiosa versió que els brasilenys CSS fan de The Knife on sonen com... The Knife.

El fantàstic i inquietant món de Patricia Piccinini

El passat diumenge al programa Metrópolis de La 2 van emetre un reportatge sobre l'artista australiana Patricia Piccinini, tot aprofitant que s'acabava d'inaugurar una exposició seva a Vitoria . Les seves obres, ja siguin escultures, pintures o videos, compten amb famílies de màquines orgàniques, nens jugant amb éssers entre monstruosos i encantadors, clans de criatures parahumanes, tot plasmat amb un realisme sobrecollidor. Una mirada diferent a temes com la bioètica, la tecnologia i el medi ambient.

No crec que vagi fins a Vitoria a veure l'exposició, però sens dubte que si mai porten les seves obres a Barcelona, m'hi deixaré caure.

Notícies del dia

Segons el diari El País, La Cienciología ya no es una secta. Proper titular, La Iglesia Católica ya es una secta?

I a El Periódico, Renfe atribueix a la informàtica els endarreriments dels nous AVE. Sí senyor, Renfe i informàtics plegats, una combinació explosiva.