El gat

Anava a titular aquest post ‘El meu gat’. Però els gats no tenen amo i aquest encara menys. Tot sovint, mentres traço cercles al meu jardí armat amb un rasclet, el gat apareix de sobte i en plena embranzida recorre el jardí d’extrem a extrem tot aixecant un núvol de grava i cercles trencats. Llavors, des de dalt del mur, amb la cua aixecada i els ulls oberts com dues taronjes, em fita desafiant.

Jo arronso les espatlles i, baixant la mirada, començo a refer les formes que ell ha perturbat. Bé que ho sap el gat que hauria d’enfilar-me al mur i anar-me’n amb ell a recórrer terrats i teulades. Hi va haver un temps en que no feia fàstics a un bon caos de línees rectes i trencades. Però fins a nova notícia aquesta és època per a cercles tancats, girant amb perfecció sobre si mateixos.

El gat es diu, evidentment, Turbo.